divendres, 18 d’agost de 2017

Convocatòria davant l'Ajuntament avui a les 12h.

Avui divendres 18 d'agost a les 12h ens sumem al minut de silenci en solidaritat amb les víctimes davant del nostre ajuntament. 




dissabte, 10 de juny de 2017

Ple de 31 de maig de 2017

Presentem la moció referent a la repressió contra les persones LGTBI a Txetxènia, que és aprovada per unanimitat



MOCIÓ REFERENT A LA REPRESSIÓ CONTRA LES
PERSONES LGTBI A TXETXÈNIA

EXPOSICIÓ DE MOTIUS

El passat 1 d’abril, el diari opositor rus Nováya Gazeta va publicar un alarmant article que alertava de la detenció de més d’un centenar de persones LGTB a Txetxènia i el seu trasllat a un antic complex militar situat a la ciutat d’Argun, que està sent utilitzat com a camp de concentració, on estan sent torturades i obligades a difondre els contactes personals d’altres homes homosexuals de Txetxènia. De moment s’ha anunciat el presumpte assassinat de tres persones i hi ha sospites sobre l’existència de més camps d’aquestes característiques.

Aquests fets han generat preocupació entre la comunitat internacional: l’Alta representant de la UE d’Afers Exteriors i Seguretat, Federica Morgherini, ha demanat una investigació profunda a l’entorn d’aquests fets. També des de les Nacions Unides s’ha reclamat l’alliberament immediat de les persones detingudes i s’ha instat a les autoritats russes a posar fi a la persecució de persones en motiu de la seva orientació sexual. Unes demandes que també es realitzen des d’altres organitzacions de defensa dels drets humans com Amnistia Internacional, Human Rights Watch o la International Lesbian and Gay Association (ILGA).

Malauradament, Txetxènia té un llarg historial pel que fa a la vulneració dels drets humans i la persecució i repressió de les persones LGTBI per part de les autoritats de la zona i fins i tot per membres de les seves pròpies famílies en els anomenats “crims d’honor”. Davant dels fets exposats i la preocupació que aquests han generat a nivell internacional, les autoritats russes i txetxenes no han pres cap mesura per aclarir aquesta situació i continuen negant els fets de manera preocupant: El cap del Govern de Txetxènia, Ramzan Kadyrov, ha afirmat que “aquesta situació no s’ha produït perquè els homosexuals simplement no existeixen a la república txetxena”, mentre que el portaveu del Govern va dir que “si hi hagués gais a Txetxènia, les forces de l’ordre no haurien d’actuar, ja que els seus familiars els enviaren a un lloc del qual no hi ha retorn”.

Per tot l’exposat, el grup d’Ametlla't amb Esquerra Republicana a l’Ajuntament de L'Ametlla del Vallès  proposa d’adopció dels següents


ACORDS

Primer. Manifestar el compromís de l’Ajuntament de L'Ametlla del vallès amb la defensa de la diversitat i els drets de les persones lesbianes, gais, trans, bisexuals i intersexuals, així com el compromís d’aquest consistori amb la llibertat i els drets humans arreu del món. En aquest sentit, denunciem i condemnem la persecució i el genocidi que està patint la comunitat LGTBI de Txetxènia per part de les autoritats i forces de seguretat de la zona.

Segon. Instar el Govern espanyol a fer les gestions necessàries per tal de sol·licitar al govern rus una investigació sobre aquests fets, la condemna de les declaracions homòfobes realitzades per membres del govern txetxè i l’alliberament immediat de totes les persones homosexuals que puguin estar detingudes. D’altra banda, instem al Ministeri d’Afers Exteriors i Cooperació a facilitar l’asil de persones LGTB de la regió que estiguin sent perseguides a causa de la seva orientació sexual.

Tercer. Instar a les institucions europees i d’altres organismes internacionals a mantenir la pressió sobre el govern rus per tal d’esclarir els fets, i en cas contrari estudiar la imposició de sancions sobre aquest estat.

Quart. Fer arribar aquesta Declaració al Govern de la Generalitat, el Govern espanyol i als diferents grups polítics del Parlament Europeu.





L'Ametlla del Vallès, 24 de maig de 2017
 

diumenge, 4 de juny de 2017

En nostre company Jan Santaló pren possessió del seu càrrec.


El nostre company Jan pren possessió del seu càrrec en el Ple del passat 31 de maig.
En la seva presentació diu unes paraules tendres cap a la nostra companya Agnès i ens encoratja a fer una oposició ferma i decidida.



L’Ametlla del Vallès, 31 de maig de 2017

PRESENTACIÓ A LA CORPORACIÓ MUNICIPAL

Bona tarda a tothom.

Com ja sabreu, el meu nom és Jan Santaló i m’incorporo a dia d’avui a la corporació
municipal del nostre meravellós poble. És ben cert que, probablement, en situacions
“normals” aquest breu discurs introductori s’hauria de centrar en la meva persona o, si més no, en tot un seguit d’aspectes de caràcter més aviat personal. Tanmateix, les ja conegudes i extraordinàries circumstàncies influeixen d’una manera molt natural en la connotació de la meva incorporació, i m’impedeixen introduir-me sense fer-ne una petita reflexió al respecte.

Així, doncs, si m’ho permeteu, m’agradaria centrar la major part d’aquest breu discurs en
fer palès el real impacte d’aquest relleu malaurat, i de quina hauria de ser la nostra actitud
davant el mateix.

És ben cert que la renúncia de l’Agnès ens produeix a tots plegats una indeterminada
quantitat de sensacions, pròpies de cadascú, totes òbviament de dolor. No obstant això,
m’agradaria fer l’exercici de reduir en dues totes aquestes emocions per tal de facilitar
l’anàlisi que les hi correspon. Obtenint, doncs, dues emocions clarament diferenciades.

Parlaríem d’una primera emoció empàtica, més òbvia, però també d’una altra, igualment
clara, egoista. Diem emoció empàtica per l’aflicció i melangia present en tots nosaltres en
recordar com gaudia l’Agnès de la seva tasca com a regidora i com aquesta fruïció s’esvaeix de manera inevitable. Diem emoció egoista, també, perquè també nosaltres, des d’un punt de vista individual, deixem de poder viure-ho i gaudir-ho.

Tanmateix, m’agradaria insistir en el disbarat que suposa estar colpits per aquesta segona
emoció egoista. És ben cert que amb la seva renúncia perdem la figura més personal i
pròpia de l’Agnès, ja sigui pel to de la seva veu, el seu caliu o qualsevol dels seus trets més característics. Però, no oblidem, l’Agnès segueix participant, en la mesura del possible, en la dinàmica municipal del poble. I que, per tant, malgrat que a partir d’ara ho faci d’una manera menys presencial, hi segueix sent ben present.

D’aquesta manera, per tal de capgirar aquesta emoció egoista col·lectiva, el procediment és ben senzill. Certament, a Ametlla’t amb Esquerra Republicana podem alguna vegada
discrepar en alguns aspectes, o no sempre hem d’estar necessàriament d’acord en tot. Però tots compartim el mateix camí. I, per tant, tant se val qui parli, qui s’expressi o representi. Si abandonem tot el banal, superflu i individual, el missatge acabarà sent el mateix. I així, podrem gaudir igualment de la tasca de l’Agnès. Perquè malgrat que els mitjans hagin canviat, serà el mateix missatge el qui a través d’aquests mitjans indiferents, arribarà al poble.

Us encoratjo, doncs, a seguir aquest criteri col·lectivament.

Dit això, passant a la part ja menys rellevant de la meva breu intervenció, m’agradaria
insistir en la importància de que ens anem coneixent. No només per a ser bons companys,
que també, sinó sobretot per a què així pugueu entendre tot el que vull expressar més enllà
de les paraules (error en en llenguatge, Nietzsche). Com sabeu, més fàcil s’entén a algú qui
coneixes a algú qui senzillament li analitzes fil per randa els mots emprats.

Així, doncs, presentació ràpida. Tinc 22 anys, veí del poble de tota la vida, des de que vaig
néixer. Sóc independentista des de molt abans. Enginyer industrial, exercint actualment i
força cap quadrat. Veureu que sóc tossut, molt simpàtic o molt antipàtic, i que sembla que
sempre vulgui tenir la raó, però no.

Per acabar m’agradaria deixar clar que sóc plenament conscient que estem a mitja
legislatura i que, per tant, no pretenc que la meva incorporació trenqui ni distorsioni la
dinàmica establerta més enllà, evidentment, de defensar els meus ideals i els interessos del poble. Al cap i a la fi, ens queden només dos anys d’oposició, i tot i que em comprometo amb una tasca de control dura i severa, també confio en poder aportar frescor i dinamisme a un ambient, a vegades, massa carregat. Crec que cal traslladar de manera més eficient tot el que passa aquí al poble, de dins cap a fora. Al final, no oblidem, si hi cabéssim tots, no seriem 13 (8300). I per tant, intentaré que tot el que debatem aquí travessi les massa opaques parets d’aquest indret.

Salut i República!


J. Santaló

dimecres, 12 d’abril de 2017

Ple del 29 de març. Comentari des de la perspectiva de l’elaboració del Pressupost.

Tot partint de la base, que quedi clar des d’un inici, que el tràmit i les explicacions, més aviat mínimes, que heu fet en relació a l’aprovació del pressupost s’ajusten a la normativa i és la vostra elecció la forma en què voleu manifestar-les, fer-les públiques i portar-les a aquest òrgan de debat.
En aquest sentit el nostre grup volia fer unes observacions en relació a cóm, al nostre entendre, hauria de presentar-se un pressupost en un municipi com el nostre, amb l’objectiu de possibilitar i fomentar alhora el debat polític.
És obvi que des de l’oposició i  la possible ciutadania interessada no es disposa de la informació tècnica necessària per a conèixer amb detall els motius que hi ha darrera de les quantitats assignades a les diferents partides de despesa i a les previsions consignades en els diferents ingressos.
Com sabeu, un pressupost es composa d’un estat d’ingressos i un altre de despeses que necessàriament, en un inici, han d’estar equilibrats. És un principi sobradament conegut que els ingressos són limitats per definició i les despeses, en el sentit més ampli d’atendre les necessitats i serveis públics, són il·limitades. Aquest fet implica necessàriament establir un ordre de preferències.
Els ingressos són una previsió, una estimació d’allò que es preveu recaptar (o almenys liquidar). Com totes les previsions, aquestes poden ser realitzades amb criteris més o menys optimistes, més o menys pessimistes i, per tant, poden haver-hi partides a l’alça o a la baixa. És evident que amb tota seguretat heu treballat les diferents franges de possibilitats en tots els casos. D’això es tracta precisament, de posar en coneixement aquestes incerteses, aquests dubtes, aquestes franges en què es pot moure la liquidació dels drets que possibiliten la determinació de la quantitat màxima que es pot disposar en el pressupost de despeses.
Les despeses, per contra, són una autorització per gastar. Existeixen despeses ineludibles, mancades de tota possibilitat de disponibilitat política (despeses de personal, les derivades de contractes en vigor, subministraments, lloguers, etc). Per contra, existeix un altre gruix de despesa en què el criteri de priorització o d’oportunitat és possible. És aquí on entra el possible debat polític entorn la idea d’aquesta priorització o simplement la idea de fer una despesa o una altra en funció de les idees de cadascun dels nostres grups polítics.
Per aquest motiu la nostra proposta i alhora compromís públic si governem en aquest municipi, és presentar el pressupost amb aquest detall. Identificar en el pressupost d’ingressos les diferents franges i marges d’error, identificar en el pressupost de despeses els crèdits realment disponibles per a fer accions diverses i presentar així les accions escollides a realitzar i la priorització realitzada. Cal preveure alhora les accions que es deixaran de fer si el pressupost d’ingressos no es compleix i quines accions es realitzaran si finalment els drets liquidats són superiors als previstos i és possible i convenient la generació de crèdit.
Només d’aquesta manera es possibilita un autèntic debat polític i es genera una presentació del pressupost autènticament transparent. Més enllà dels números es fan visibles les decisions i els criteris en què aquestes es fonamenten.

Serveixi això de compromís públicament  assumit per al dia en què presentem uns pressupostos

divendres, 31 de març de 2017

Comiat a l'Agnès

Certament un acord aquest, poc feliç, tant pels motius com per les conseqü.ncies, la seva malaltia i la seva renuncia.

Una injusta i cruel malaltia ha obligat a l’Agnès, la nostre estimada companya, a presentar la seva renúncia, i a reservar totes les seves energies per el seu combat.

Agnès, del grec, puresa, agnus en llatí, innocència, però tot i representar especialment ella aquests valors, la seva essència, en la seva veritable essència, l’Agnès, la nostre Agnès, és una guerrera, i per tant, li agrada lluitar.

Com deia en Porta, “...Som guerrers, no estem fets per abandonar,.. Si estem junts no hi ha res que ens pugui aturar, si caiem, ens hem d’aixecar, som guerreres i ens agrada lluitar...”

L’Agnès, és l’essència del nostre grup, és l’essència d’ametlla’t, l’origen del seu ser, el seu ADN, i per això que malgrat tot ella segueix amb nosaltres, a la reraguarda, amb aquella discreció que la caracteritza, però sempre, sempre al nostre costat, perquè la necessitem, et necessitem Agnès, necessitem de la teva força i del teu seny, de la teva tenacitat i de la teva tendresa.

Per tant, i de manera silent, ens ajudes i ens ajudaràs, bé ja ho estàs fent, les paraules que argumentarem en el teu camp seran les teves, les teves i les d’en Maurici, parella, i les més generals, les que pertanyen a les idees, a les il∙lusions, al nostre model de poble, sense cap dubte hauran de disposar del vostre segell.

Per tant, companya i amiga, estimadíssima Agnès, no us deixem enrere, nosaltres no deixem mai ningú enrere.

De manera egoista, encara diria més, de manera quasi golafre, volem la teva força per l’aconseguiment d’aquest gran somni, de construir un nou país, un país en el qual puguem tornar a començar, amb totes les incerteses si, però amb totes les oportunitats. Qui no canvia, qui no s’arrisca, qui s’atura desapareix en la nebulosa del gris, desapareix en la obscuritat.
Perquè sabeu, la nostre combatent, la nostre insigne guerrera, va ser, entre d’altres coses, la persona que ens va liderar en el referèndum del 9N, va organitzar, va dirigir i va assessorar tot l’esdeveniment, amb l’alegria de qui vol assolir un somni, el del seu propi país, el de la seva estimada Catalunya.

Tant sols per tu, ja val la pena, i recordant aquella cançó d’en Llach, “..si d’un trist atzar, m’aturo i caic en terra, porteu un ram de flors, un ram de flors vermelles, a qui tant jo he estimat...”, aquest dia Agnès, t’ho prometem, el ple d’aquest ajuntament et portarà una estelada, una estelada tendra i suau, perquè volem veure aquesta bandera en aquest dia feliç de llibertat, il∙luminada amb el teu somriure.

I aquestes paraules, en discurs oficial i solemne del ple de l’ajuntament de l’ametlla del Vallès, són per dir‐te, per acaronar‐te a cau d’orella, i penso que parlo en nom de tots, de tots els meus, els nostres companys, de l’Andreu i la Teresa, d’en Carles i la Roser, del Jaume i la Dolors, d’en Baldo, d’en Francesc i d’en Jaume, d’en Marçal i la Muntsa, de les meves, de tots els ametllatans, que aquestes paraules dèiem que són per dir‐te que estem aquí, que ens tens aquí al teu costat, al vostre costat, pel que necessiteu.

Són també per a donar‐te les gràcies, moltes gracies, gràcies per el que ens has aportat, gràcies per la teva simpatia i per la teva serenor, gràcies per la teva alegria, gràcies, són totes paraules d’agraïment, perquè et volem agrair amb veu clara i neta, que siguis com ets, perquè sabem qui ets, sabem de la teva llum i del teu color, sabem que ens il∙lumines amb la teva llum, amb la teva claror.

I per dir‐te finalment, i també en nom de tots i de manera molt particular dels teus companys i amics d’ametlla’t amb Esquerra Republicana, que seguim comptant amb tu, que volem de la teva saviesa i de la teva bondat, de la teva valentia.

Recorda la nostre cançó, aquella cançó que parla de que és temps de ser valents, que quan acabi la tempesta tornarem a ser grans i forts, que darrera dels núvols hi ha un sol tan gran que mai ningú no podrà amagar.

Us demanaria finalment, un fort aplaudiment a qui tant se’l mereix.
Gràcies.

dijous, 23 de febrer de 2017

Prou violència!

Rebuig i condemna a un nou cas mortal de a Sta. Perpètua, on un home ha acabat amb la vida de la seva exparella. Prou!

diumenge, 5 de febrer de 2017

Pregunta al Ple del 28 de gener de 2017

En el torn de preguntes del Ple intervenim, una vegada més, perquè se’ns doni resposta, no perquè se’ns digui mentiders. El soroll mediàtic sorgit per la possible obertura del centre comercial Sant Jordi els diumenges és conseqüència directa d’una estranya maniobra de l’equip de govern.

El mateix 30/11, dia del ple, ens envien 2 punts per entrar per urgència. Un d’ells, ORDENANÇA MERCATS DE VENDA NO SEDENTÀRIA DE L’AMETLLA DEL VALLES. Estem acostumats que aquestes urgències en realitat no ho siguin, sospitant que la intenció real és la d’impedir que la oposició pugui estudiar-les.  Es tractava d’una nova ordenança que actualitzava la que teníem i afegia una modificació curiosa:

 “L’activitat de venda en el mercat es realitzarà en dos mercats diferents, un els divendres i l’altre els diumenges, i es duran a terme entre les 8 i les 15 hores, amb una periodicitat setmanal i dins l’àmbit delimitat pels carrers que formen el casc urbà.”

La nostra abstenció estava basada en què no havíem tingut temps d’estudiar la proposta i perquè estàvem segurs que tampoc s’havia fet amb l’acord dels comerciants locals. El detall de fer dos mercats, un en diumenge, ens va cridar l’atenció i ens vàrem proposar esbrinar-ne el que poguéssim, encara que fos un cop hagués estat aprovada.

La sorpresa va arribar quan els treballadors del Carrefour primer, i El 9 Nou després, ens demanen explicacions al respecte. Ens expliquen que ja fa temps que els preocupa, que el propietari de la gran superfície demana poder obrir els diumenges, i que si el mercat es fa al pàrquing del centre comercial, podran fer-ho sense problemes.

Els expliquem la nostra postura, demanem que s’escoltin totes les parts, i que el mercat s’ha d’ubicar al centre urbà, en cap cas en un pàrquing de la perifèria. Cal fer poble! A més, la pròpia ordenança parlar dels carrers “que formen el casc urbà”.

També en parlem amb l’alcalde i la regidora de comerç. Ens expliquen que sí, que fa temps que li donen voltes a l’opció d’un mercat al centre comercial, aprofitant la construcció de la passera. Els avisem de la previsible oposició dels treballadors i del comerç del centre urbà, volem que s’escoltin totes les parts abans de prendre una decisió. L’alcalde “s’excusa” dient que aquesta és una petició de fa temps del centre comercial, i no una iniciativa pròpia del govern.


Arribem al ple Ordinari del 28 de gener de 2017 amb la intenció d’aclarir la qüestió i trobem mofa i menyspreu. Com ja ha passat amb molta gent que ha vingut a fer ús del torn de paraula, aquesta ha estat la reacció a una pregunta incòmoda: la burla, i ser titllats de mentiders. Les AMPAs, associacions de defensa dels animals i altres persones ja han patit aquests fets en primera persona. Mentides i contradiccions. Ara resulta que el que ens van dir no ens ho van dir... i que això dels diumenges no és segur... però fa quatre anys que ho volem fer...